EL MUSEU DEU EN FEMENÍ

Una mirada al conjunt d’obres del Museu ens dóna la possibilitat de destacar 71 peces amb presència femenina, en ocasions oculta a la nostra vista, com injustament el propi paper de les dones en l’art. 

L’exposició mostra un recull de representacions, en diversos formats i tècniques, a les quals se’ls hi vol donar una mirada diferent, on prengui protagonisme la figura femenina. 

El fons del Museu ens permet estructurar el recorregut en 3 àmbits: mitologia, llegendes i cristianisme. 

MITOLOGIA OCCIDENTAL

La mitologia clàssica ha estat una gran font d’inspiració per als artistes, moltes obres d’art representen històries que mostren les debilitats i virtuts dels seus protagonistes mítics. 

Les figures femenines  han estat utilitzades per destacar determinats trets de la humanitat, així doncs, el personatges de les sirenes i les nimfes simbolitzen la seducció i la luxúria. Diana expressa la venjança i la crueltat. Deianira mostra la desconfiança. Cassandra significa la mentida. Minerva ostenta la gelosia. Tanmateix, el desig que provoquen Leda, Dríade i Medusa,  és per causa del impuls desmesurat masculí. 

Penèlope exemplifica la fidelitat i confiança. Gerda per ser la personificació de la fertilitat. Lucina s’encarregava d’auxiliar les dones durant el part. Juno vetllava pels matrimonis i la maternitat. A més de les virtuts de la Prudència i l’Abundància. 



MITOLOGIA ORIENTAL

Els Takarabunes són uns vaixells en els que viatgen els set deus de la fortuna, durant els tres primers dies de l’Any Nou. Un d’ells és la deessa Benzaiten, a la qual se li atribueixen les qualitats de la música, el talent, la bellesa, etc. Moltes vegades la seva figura apareix en l’entrada dels temples japonesos. 

Porta un instrument anomenat "Biwa", tradicional japonès semblant al llaüt. Normalment aquesta deessa és acompanyada per una serp blanca. És la patrona dels artistes, escriptors, ballarins, geishas, ​​etc.



LLEGENDES

Cleodolinda és la preciosa princesa que fou salvada pel cavaller Sant Jordi de ser menjada pel drac.  
La princesa no apareix representada en les peces, se li relega un paper secundari en la història, presentant-la com un l’arquetip de donzella en perill, incapaç de resoldre els seus propis problemes. 





CRISTIANISME

Eva es considera la primera dona que Deu va crear de la costella d’Adam.  Es presenta com la culpable del pecat original, menjar del fruit prohibit i donar-li a Adam, fet que va provocar l’expulsió del paradís. 
Les santes i màrtirs juguen un paper fonamental en la cristianització, similar al de la figura masculina. En aquest sentit, és de destacar Santa Clara que va escriure una regla religiosa, l´única aprovada de la història per a dones. Així com, Santa Teresa, fundadora de l’ordre de les Carmelites Descalçes, profundament renovadora de les tendències de l’època, de la  qual  obrí  en vida nombrosos convents. A més és la primera dona anomenada com a doctora de l’Església l’any 1970.