Amb el títol “L’art de la pedra seca al Vendrell. Pedres que
parlen” el Museu Deu obre el 20 de novembre la seva última exposició del 2020.
La mostra, organitzada pel grup de pedra seca de Sant Vicenç de Calders, és una
activitat emmarcada en la celebració del Vendrell Capital de la Cultura
Catalana. L’objectiu és posar en valor aquesta tècnica de construcció
tradicional i donar a conèixer la nova ruta cultural que es promou des de la
Regidoria de Cultura. Al mateix temps,
s’inscriu dins la Setmana de la Pedra Seca i de la Setmana de la Ciència.
Abans de la fil·loxera, el 80% del
terme estava conreat i els pagesos van deixar-nos moltíssimes construccions de
pedra seca. La principal característica d’aquesta tècnica és que no s’emprava
cap tipus d’argamassa, morter o lligam de pasta humida. L’estabilitat de les
construccions s’aconseguia a partir d’encaixar les pedres de diferents mides i
amb el seu propi pes.
En aquesta exposició es presenten les barraques més
interessants i originals, així com elements que s’engloben dins d’aquesta
tècnica tan pròpia d’aquest territori, com ara pous o marges centenaris. La
mostra s’ha estructurat en sis apartats: barraques; cisternes o dipòsits de
vinyes; marges; baixadors i escales; trones; i altres elements constructius.
L’exposició s’inicia amb la reproducció d’un marge i el
reconeixement a la feina dels margeners de Sant Vicenç de Calders. Si bé, les
construccions de pedra seca tenen com a característica general el seu
anonimat, en el cas del Vendrell es
poden associar als seus constructors, com és el cas d’Aleix Coll Güell, Pelegrí
Güixens Lleó o bé Isidre Caralt Coll.
ÀMBIT 1
Les barraques és l’element que mes atracció i interès presenta, fet que s’aprecia en el major nombre de fotografies dedicades a aquestes construccions. Les barraques daten de finals dels segle XVIII i sobre tot del segle XIX, coincidint amb la major extensió del conreu de la vinya. En aquest sentit, destaca la del Po Bo, la seva singularitat rau en la forma exactament quadrada i la porta d’accés, d’arc de mig punt; la de la Serra, per la seva dimensió i la perfecta construcció; les bessones de Cal Vives, que tenen la particularitat de disposar d’una única porta exterior i estan connectades entre elles de forma interior; la de Cal Canet, per ser l’única amb volta de canó de tot el municipi; o bé les del Mas de la Teuleria, antic taller de fabricació de materials d’obra (teules, totxos, rajoles, etc.), de les quals una barraca es va construir muntada sobre l’antic forn de ceràmica.
Les cisternes o dipòsits de vinya, fou un tipus de construcció que es va estendre amb l’arribada del míldiu al segle XIX, que feia necessari l’abastiment de l’aigua a prop de les vinyes per preparar el sulfat, imprescindible per combatre aquesta plaga.
Els marges tenien la funció de separar propietats, delimitar
camins i contenir la terra en terrenys amb desnivells. Diverses són les
fotografies que ensenyen aquesta complicada feina, especialment en marges de
fins a 9 i 10 metres d’alçada.
Tanmateix, els marges representaven una dificultat per a la comunicació entre diferents nivells, fet que van tenir en compte els margeners amb la incorporació de baixadors i escales, en algunes de les imatges s’aprecien aquestes solucions constructives.
ÀMBIT 5
Un altre bloc de fotografies està destinat a descobrir les trones, construccions més o menys circulars que envolten la soca d’un arbre, especialment per reforçar les soques del garrofers, ja que són arbres que viuen molts anys.
ÀMBIT 6
Respecte altres elements constructius de pedra seca, es
mostren fotografies d’arners, empedrats de camins, conduccions d’aigua, etc.
L’exposició es completa amb maquetes de les diferents
tipologies de construccions, objectes de treball dels margeners i un vídeo
explicatiu, i es podrà visitar fins el proper 9 de gener de 2021.
