JOAQUIM MIR: EL BEL DEL RAMAT
Joaquim Mir va arribar a Mallorca cap a l’any 1900 i va estar a l’illa durant quatre anys.
Aquests quatre anys foren cabdals, tant pel que fa a la seva vida com quant a la trajectòria artística: va tenir un accident a Sa Calobra, va trobar un nou llenguatge d’expressió, diuen que allà va dur una vida de bohemi, va crear obres de grans dimensions, va dur una batalla personal per retrobar-se a ell mateix com a artista, va reflectir en les seves obres una particular visió de la natura… recreant-la…inventant-la…fet que el va convertir en un dels paisatgistes més revolucionaris de la nostra pintura.
Es diu que en aquestes contrades va tenir un accident. Es diu que la vida de bohemi que duïa feia que bebés molt i mengés poc. Es diu que es va enamorar d’una noia mallorquina i que els seus germans, en desacord a aquesta història amorosa, li van cremar un quadre que guardava en una cova i que quan en Mir ho va descobrir, fora de sí, va caure pel penya-segat que avui veieu representat al quadre del Museu Deu. Després de l’incident fou ingressat a l’Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus. Realment no se sap exactament com es va produir l’accident, i amb el temps s’ha convertit en el que podria ser el guió d’una novel·la romàntica: amor, odi, venjança, suïcidi…
Alguns autors titulen la peça del Museu Deu com “Camí de Pollença. Estret de Ternelles”. El fet és que la nostra pintura ens rement a la solitud buscada per l’artista: conscienment buscava el tema de les seves obres en llocs inhòspits i de difícil accés. Volia trobar nous temes que ningú hagués vist abans i reflectir en ells la solitud i el silenci més absolut.
Va aconseguir plasmar el paisatge amb pinzellades lleugeres que desdibuixen les formes, un paisatge sinuós, amb línies corbes que marquen la perspectiva. Els colors freds, verds i blaus, també transmeten solitud, únicament trencada pel bel del ramat d’ovelles de color taronja que passeja pel Torrent. El veieu?
