Primera Planta

La majoria dels pintors que es representen en aquesta sala són nascuts al segle XX, encara que també hi trobem noms de l'escola catalana de finals del segle XIX, com ara Joan Serra, pintor d'origen lleidatà considerat el paisatgista més representatiu dels evolucionistes, o Emili Bosch Roger, pintor autodidacta barceloní que va pintar principalment els barris populars de Barcelona, utilitzant un estil fauve a l'hora de representar multituds anònimes en ambient de carrer. 



El Museu Deu exposa en aquesta sala obres de diferents escultors contemporanis nascuts els anys vint i trenta del segle XX. Excepte Josep Granyer, que és de finals del segle XIX. Cal remarcar que també es mostren dues peces de l'única escultora que forma part del fons d'art del Museu: la barcelonina Lluïsa Granero, catedràtica de l'escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, l'obra de la qual destaca per l'harmonia i la puresa de les línies.
En l'espai final de la sala es concentren les escultures de Josep Salvadó Jassans i de Ricard Sala Olivella. 




La col·lecció de vidre bufat català del Museu Deu està formada per més d'una trentena de peces. Són peces del segle XVIII de vidre bufat, tècnica que va aparèixer a finals del segle I a.C. a la costa de Síria, i que consisteix a introduir una canya al gresol per agafar el vidre. Aquesta bola de vidre es bufa amb la canya i el vidrer l'aprima amb ferros i pinces, l'estira o l'enfonsa, tot balancejant la canya i donant-li així la forma desitjada. El pas següent és afegir-hi les parts addicionals: els peus, les nanses, els galets i les tapadores, i després introduir la peça al forn de recuïta.



Per altra banda,  trobem una vitrina dedicada a objectes vinculats amb la ciència: pots i morters de farmàcia i vasos ponderals. I una altra d'orfebreria religiosa.