Segona Planta

La col·lecció de pintura de la planta segona està plantejada seguint un estricte ordre cronològic. S'hi exposen les obres dels artistes de l'escola catalana nascuts aproximadament a partir del primer terç del segle XIX fins als anys noranta del segle XX. 




El recorregut escultòric per la segona planta s'inicia amb dos artistes nascuts a la segona meitat del segle XIX i amb un altre nascut l'any 1899. Enric Clarasó és l'escultor més jove i va representar la Tristesa d'alabastre, mentre que Josep Llimona, considerat el principal representant del modernisme català, la va interpretar de bronze. 
L'escultor olotí Josep Clarà està representat al Museu Deu amb un bust de nen, mentre que la temàtica religiosa de la Sagrada Família és de Josep Viladomat, un dels membres fundadors dels evolucionistes.
Martí Llauradó i Josep Cañas són els dos únics artistes d'aquesta sala nascuts al començament del segle XX.  
Tot seguit trobem l'Apel·les Fenosa, escultor barceloní que forma part del que s'ha anomenat l'escola de París (grup d'artistes que desenvoluparen la seva obra a França). 



La col·lecció de ceràmica contemporània del Museu Deu està formada per obres dels principals artistes ceramistes catalans. La col·lecció inclou 39 peces, la majoria exposades en una gran vitrina d'original disseny, en la qual trobem noms destacats com Antoni Cumella, Josep Serra, Enric Serra, Jordi Serra i Josep Llorens Artigas, el qual es considera, des de finals dels anys vint, el mestre de la ceràmica espanyola. La seva obra es vincula al torn i defuig qualsevol decorativisme; els gerros que s'exposen són de formes pures, subtils, sense nansa, on l'única decoració és el color i la qualitat dels esmalts. 
Un altre dels autors destacats en el món de la ceràmica del segle XX és Antoni Cumella. L'artista va utllitzar una gran diversistat d'esmalts de colors i de textures diferents. Contemporanis de Cumella són els germans Josep i Enric Serra Abella, amb els quals es consolidà l'any 1928 una important empresa familiar com a taller de productes ceràmics. Les peces de Josep Serra estàn profusament decorades, i hi trobem dibuixos geomètrics, així com volcans en erupció, castellers i també plantes. 
Del seu fill Jordi Serra Moragas, s'exposen al Museu Deu tres peces en les quals es pot apreciar la formació d'enginyer tècnic químic d'aquest ceramista, pintor i dibuixant de la tercera generació familiar. 


També trobarem en aquesta planta diferents obres de dos dels artistes més prestigiosos de l'Art Nouveau: Émille Gallé i Gerome Daum, els quals van fer importants aportacions al moviment modernista. A final del segle XIX es va constituir a la ciutat de Nancy, capital de la Lorena, un important focus artístic format per industrials i artesans. L'any 1901 l'Escola de Nancy es va definir en els estatuts com a "Aliança Provincial d'Indústries de les Arts". Émile Gallé, fundador de l'Escola de Nancy, va continuar en aquesta ciutat la tradició familiar de fabricar ceràmica i vidre.



El Museu Deu gaudeix d'un conjunt de 55 obres fetes d'ivori de procedència europea i oriental. A l'interior de la vitrina s'exposen okimonos, takarabunes,  netsukes i una delicada esfera a l'interior de la qual podem admirar un grup de minaires treballant.




El Museu Deu ha destinat part de la zona expositiva a mostrar dues estances que reflecteixen el despatx i el dormitori del Sr. Antoni Deu Font. En ambdós espais s'ha representat l'entorn quotidià real del donant de les obres d'art que conformen el Museu Deu, un ambient que palesa tota una vida dedicada al col·leccionisme d'objectes artístics.