Enguany, el Museu Deu i la Sala Portal del Pardo presenten l’exposició conjunta URGEELL. Viure per la pintura. Aquesta serà la primera exposició pòstuma al Vendrell i que homenatjarà Joaquim Urgell Carcas (1936-2013), nascut al Vendrell en el si de la família dels Capdeferro.
La seva primera exposició al Vendrell va ser l’any 1980, a la sala d’exposicions de la Caixa Tarragona. Dos anys més tard, a la mateixa sala, hi exposa les obres vinculades al seu viatge a l’Índia, un dels viatges més inspiradors de la seva carrera. La tercera exposició al Vendrell va ser el 1984.
També va participar en una exposició col·lectiva al Restaurant Trastevere, l’any 1986, juntament amb altres vendrellencs.
És una sorpresa conèixer la seva obra i reconèixer les solucions compositives i d’estil que hereta dels ismes del segle XX, així com del passat, tant sigui Velázquez com Goya. Una persona que té a la seva retina artistes com Van Gogh, Chagall, Picasso, Miró, Bacon… que ha trepitjat museus per aprendre ̶ una bona manera d’anar configurant el seu món creatiu ̶ sense deixar mai de crear el seu propi llenguatge i recursos artístics.
Carmen Barbera, peridiodista de La Prensa, l’any 1964, el defineix com un “hombre de pocas, pero pensadas y precisas palabras, da la impresión de saber bastante bien lo que se trae entre manos”. Avui, hi podem afegir que és un artista passional, mogut per les emocions més profundes i de gran fogositat creativa. L’exposició té la voluntat de conèixer la part més emocional de l’obra d’Urgell.
Urgeell a través de la llum de l’Índia i la crítica social, al Museu Deu
Urgeell es va sentir atret per la filosofia oriental i de l’Índia en particular. Segons paraules del mateix artista: “En el camp de la pintura figurativa tot ja s’ha treballat molt, em va semblar que podria ser interessant traslladar les escenes d’aquell país tan llunyà en tots els sentits al nostre, a la gent del nostre país. Hi ha també una voluntat de copsar la seva filosofia de la vida dintre de la tela. He fet un intent de crear escenes originals a partir d’un tema també original”.
L’artista va residir llargues temporades a l’Índia, i com a resultat va fer una extensa obra pictòrica d’aquest país i la seva gent. Al Museu Deu trobareu quadres plens de color, moviment i exotisme, on es representen els ghats de Benarés (grades que descendeixen al riu Ganges), els pescadors del golf de Bengala i l’interior de temples.
Per altra banda, Urgeell, preocupat per plasmar tota la descarnada i feridora realitat del món, fa una sèrie de pintures dedicades a persones amb problemes de salut mental, en concret, escenes quotidianes d’un centre psiquiàtric. A la sala trobareu una mostra de personatges que ens transmeten emocions profundes, experiències vitals i lluites internes que afronten els residents en aquests centres.
* Avís i contextualització
En aquesta sala es presenten obres que retraten persones amb transtorns mentals en institucions psiquiàtriques d’èpoques passades. Les escenes reflecteixen concepcions sobre la salut mental pròpies d’un context històric passat, sovint marcat per l’estigmatització i la deshumanització.
Algunes imatges poden resultar impactants o molestes per la manera com representa el patiment psicològic i la reclusió. Aquestes obres no pretenen reforçar estereotips, sinó generar reflexió crítica sobre com s’ha representat i tractat la salut mental al llarg del temps.
Convidem a les persones visitants a acostar-s’hi amb empatia i amb consciència del canvi de valors i coneixements en matèria de salut mental. Aquesta exposició aposta per posar en qüestió el passat per avançar cap a una visió més humana, respectuosa i inclusiva.
Urgeell a través de la figura femenina, a la Sala Portal del Pardo
Impressionen les seves figures retorçades, perjudicades i atrevides. Urgeell ens arrossega a un tenebrisme delicat i expressiu, que ens atrau perquè no deixa de ser una pintura dinàmica i vital, amb un color radiant i violent.
Un artista que abandona l’informalisme perquè creu que no és veritat, i ell, aquesta veritat en l’art, la cerca amb la figuració dinàmica perquè considera que és una manera de reivindicar l’artista. Ens diu que fa un pas enrere per veure-hi més clar i agafar l’impuls necessari per saltar. Ell mateix explica que intenta que sigui l’aplicació figurativa de l’essència dels valors abstractes amb valors propis.
L’any 1976, en una entrevista, ens parla que ell veu violència en tots els nivells i no li agrada, que per això tracta de plasmar-la perquè la gent s’adoni del fet que aquesta manera de viure només condueix al desastre. Assumeix que la seva obra és un reflex d’allò que ataca la seva sensibilitat.
La figura de la dona és habitual en la seva obra. Diferents moments i dones recorren la Sala Portal del Pardo, on podem apreciar la dramatització que en fa de la figura. En algunes d’elles sembla que els hi hagin arrabassat la vida, en altres sembla que sigui el moment en què tot comença. El seu tractament explica gran part de la trajectòria artística de l’artista, a través de les sales de ball, prostíbuls, tavernes o escenes quotidianes.
La figura de la dona també explica el vincle de l’artista amb el Restaurant Pi de la Rambla, a través de les pintures que estaven penjades a les parets d’aquest establiment. El Pi obre les portes com a taverna l’any 1906 i està en funcionament fins al 2006, amb Josep Maria Solé. El restaurant esdevé un centre neuràlgic cultural i de visita obligada per a tothom. Podem parlar d’un espai d’activisme cultural i social, amb persones que hi passaven com Apel·les Fenosa, Macià Alavedra, Mary Santpere, Juanjo Puigcorbé o Vázquez Montalbán. També Joan Miró amb la seva dona Pilar Juncosa, que feien parada a menjar de camí a Mont-roig.
Urgeell, que mantenia una relació d’amistat amb Josep Maria Solé, està estretament relacionat amb el restaurant, on podíem trobar les seves obres penjades a les parets per continuar apreciant les seves figures dramatitzades i contrastades. A l’exposició hi ha l’espai que ens convida a submergir-nos i transmetre l’aire parisenc i artístic del Restaurant Pi, a través de les pintures, objectes i mobiliari original.
Per la importància del traç en la seva obra, s’inclou a l’exposició tot de dibuixos i notes que Urgeell realitza a la Bodega Bohemia, que, des dels anys vint del segle passat, es trobava a la cruïlla entre el carrer Nou de la Rambla i el de Lancaster, a la part del darrere d’una botiga de queviures.
Als anys quaranta ja era un espai considerat pels artistes i pels aspirants d’artistes, que per entrar-hi passaven per la botiga travessant-la per un passadís. Entre 1950 i 1971, un artista que feia imitacions de tota mena i que va ser l’ànima del local, un gran transformista, va ser el Gran Gilbert. La sala tenia un piano, un petit escenari i unes cadires al voltant de tauletes quadrades. Després dels anys, i ja amb accés propi pel carrer de Lancaster, el local ja era considerat com un imprescindible de les nits barcelonines.
La Bodega Bohemia va tancar portes l’abril de 1998 i l'edifici que l’acollia va ser enderrocat el gener de 2002.
